29 d’abril 2016

TOT RETORNA

Aquest darrers mesos vaig rebre un encàrrec d'una padrina per als seus nets petits; volia que li fes dos conills de roba per a poder cantar al seus nets, net i neta,  la cançó que de petits quasibé tots vam aprendre, aquella que feia "conillets amagar  amagar, que la llebre va a caçar..." i vet aquí lo de... tot retorna.

Només rebre la comanda em va venir al cap una imatge de la meva infantesa, de quan jo vaig aprendre jugant aquesta tonada; segur que a casa me l'havien cantat però la imatge que en tinc quan sento la cançó és la de la placeta del meu carrer i una padrina veïna amb unes faldilles llargues i fosques on jo amagava la cara i ella m'anava picant a l'esquena cantant la cançó amb una petita variació local perquè la llebreta anava a caçar "cap al terme de Maldà".

Segur que era molt petita per què la imatge ms molt llunyana però aquest dia se'm va fer clara de sobte perquè la persona que a mi em feia jugar amb la cançó era la padrina de qui em feia la comanda i rebesàvia dels qui jo era encarregada de confeccionar una joguina per a aprendre  jugant la mateixa cançó.Espero que gaudeixin de la joguina com la seva rebesàvia a mi em va fer gaudir amb el joc.

Petits moments d'emocions. 
Que és si no la vida? 


                                                                                                               .............................................

TODO RETORNA

Este últimos meses recibí un encargo de una abuela para sus nietos pequeños; quería que le hiciera dos conejos de ropa para poder cantar a sus nietos, nieto y nieta, la canción que de pequeños casi todos aprendimos, aquella que decia "
conillets amagar  amagar, que la llebre va a caçar..." y he aquí lo de ... todo retorna.
Sólo recibir el pedido me vino a la cabeza una imagen de mi infancia, de cuando yo aprendí jugando esta canción; seguro que en casa me la habían cantado, pero la imagen que tengo cuando escucho la canción es la de la plaza de mi calle y una abuela vecina con unas faldas largas y oscuras donde yo escondía la cara y ella me iba golpeando la espalda cantando la canción con una pequeña variación local por qué la Llebreta iba a cazar "cap al terme Maldà".
Seguro que era muy pequeña porqué la imagen me es muy lejana pero ese día se me hizo clara de pronto porqué la persona que a me hacía jugar con la canción era la abuela de quien me hacía el pedido y tatarabuela de quienes yo era la encargada de confeccionar un juguete para aprender jugando la misma canción. Espero que disfruten del juguete como su tatarabuela me hizo disfrutar con el juego.
Pequeños momentos de emociones.  
¿Que es si no la vida?.




25 de gener 2016

LES AULIVES


Quan de temps sense passar pel blog!!!!

Han estat, però, uns mesos  plens de feina i creacions, ben profitosos.

Molts cops quan venien gent de fora que passava per Belianes i donaven un tomb per la botiga,em preguntaven si tenia alguna cosa feta manual que es poguessin  emportar com a record per als seus i que definís una mica el poble. Ja feia temps que li donava toms i tenia l'idea però no acabava de trobar el motiu. Al final, vaig decidir relacionar-ho amb una de les coses que més ens caracteritza, l'oli; així que van sortir " les aulives"(és com anomenem les olives a Belianes) i aprofitant que s'apropava el  dia de la festa i fira de l'oli, vaig posar-me mans a la feina i vaig poder tenir a la parada aquest dia els primers models d'imants per nevera i agulles de pit, creació feta expressament per emportar com a record del pas pel  nostre poble, "les aulives de Belianes", falta polir i afegir algun que altre detall però, com que vaig veure que van agradar, he decidit que es puguin trobar a "Cal Paio" com a detall de regal.

Au doncs... presentació oficial !







LES AULIVES 

¡Cuanto tiempo sin pasarme por el blog!

Pero,han sido unos meses llenos de trabajo y creaciones,muy provechosos. 

Muchas veces cuando venían personas de fuera que pasaban por Belianes y daban una vuelta por la tienda, me preguntaban  si tenia alguna cosa hecha manualmente que pudieran llevarse como recuerdo para los suyos y que definiera un poco el pueblo. Hacia tiempo que le estaba dando vueltas y tenia la idea de lo que quería pero no acababa de encontrar el motivo. Al final, decidí relacionarlo con una de las cosas que mas nos caracteriza, el aceite; así que surgieron "les aulives"(es como nombramos a las aceitunas en Belianes) y aprovechando que se acercaba la fiesta y la feria del aceite me puse manos a la obra y pude contar para este día con los primeros modelos de imanes para la nevera y broches, creación hecha expresamente para llevarse como recuerdo del paso por  nuestro pueblo, "les aulives de Belianes", hace falta pulir y añadir algún que otro detalle, pero como vi que gustaban, he decidido que se puedan encontrar en "Cal Paio" como detalle de regalo.

Así pues...¡presentación oficial!